martes, 10 de mayo de 2011

Reflexions amb Anthony de Mello (I). Selecció per Héctor Castro

Benvolguts amics:

Avui he rellegit unes històries que va publicar el jesuïta indi el 1987 en el llibre "La pregària de la granota" (Editorial Claret). Aquesta edició de l'original "The prayer of the frog" m'ha fet evocar els millors sentiments que posseeix l'ésser humà.

Aquí van dos petits relats que espero us emocionin tant com a mi.

AMOR

"El meu company no ha tornat del camp de batalla, senyor; sol•licito permís per a anar-lo a buscar".

"Permís denegat", replicà l'oficial. "No vull que arrisqueu la vostra vida per un home que probablement és mort".

El soldat, fent cas omís de la prohibició, va sortir i, una hora més tard, tornà mortalment ferit, però amb el cos mort del seu amic.

L'oficial estava furiós: "Ja us havia dit que era mort! I ara jo he perdut dos homes! Què? Valia la pena d'anar allà per recuperar un cadàver?"

I el soldat, moribund, li respongué: "És clar que sí, senyor! Quan l'he trobat encara vivia, i m'ha dit: 'Jack... estava segur que vindries...' ".

****

S'acostava l'època de les pluges monsòniques i un home molt vell feia forats en el seu jardí.

"Què fas?", li preguntà el veí.

"Planto anacards", li respongué el vellet.

"Esperes arribar a menjar anacards d'aquest arbre?"

"No, no viuré pas tant. Però d'altres ho faran. Se'm va acudir l'altre dia que tota la meva vida he gaudit menjant anacards plantats per altres persones, i he decidit mostrar el meu agraïment d'aquesta manera".

Pots continuar llegint més a 

Reflexions amb Anthony de Mello (II)

Hoy, Anthony de Mello (I)
Seguimos con Anthony de Mello (II)
La pregària de la granota - Anthony de Mello (III)

No hay comentarios:

Publicar un comentario